divendres, 26 d’agost de 2016

Lectura sense cobertura (i II): Port amagat

Començo a escriure aquesta ressenya quan no fa ni vint-i-quatre hores que he acabat el llibre i encara l'estic digerint i acabant de decidir què en penso.

Ambientat a Cantàbria, María Oruña ens desplega una trama amb arrels a l'època de la Guerra Civil i branques que arriben fins avui en dia, on es barregen pobresa, misèria, ambició, psicopatia, secrets de família, el mar, la muntanya i Anglaterra. Amb tot això, es construeix una història prou atractiva per fer-te continuar, per endinsar-te en el món que et proposen uns personatges una mica fluixets i faltats de carisma, però que més o menys van aguantant tota la novel·la.

No és una mala novel·la, no us penseu. La investigació avança bon ritme, sense massa escarafalls, però trobo que al final tot s'acaba quedant a mig gas. Fins i tot, molt al final (no patiu, que no faig spoiler), sembla que l'autora proposés una escletxa per on podria entreveure's una seqüela...però tampoc ho acaba de lligar del tot.

En fi, que és una novel·la que està bé i la proposta argumental m'ha tirat molt, i fins i tot penso que és possible que, si és certa la meva teoria d'una continuació, els personatges acabin per ser més sòlids i creïbles. L'he trobada una bona lectura d'evasió estiuenca.

El llibre és: Port amagat. Oruña, María.

dimecres, 24 d’agost de 2016

Lectura sense cobertura (I): Donde los escorpiones

Vacances...ai (sospir).

Un any més, per aquestes dates, deixo d'actualitzar el blog a mida que m'acabo les lectures per juntar-les després en aquesta "Lectura sense cobertura". Així que em costarà una mica recopilar les sensacions de les (insultantment escasses) dues lectures que he encabit en les tres setmanes de vacances. Vinga, som-hi.

Lorenzo Silva és un dels meus clàssics estivals (aquí i aquí). La seva parella de Guàrdia Civils (Vila i Chamorro) m'encanten per moltes coses i a cada història que he llegit m'han tingut pendent de les seves investigacions.

Aquesta vegada, la mort d'un guàrdia amb una arma poc habitual, porta els protagonistes fins l' Afganistan, en un entorn molt més tancat i perillós del que acostuma a ser habitual a les històries del Rubén i la Vir. Tot plegat, amb el mateix sarcasme i lucidesa a que ens té acostumats el Lorenzo Silva, amb un progrés molt mesurat de la investigació, que si bé no presenta mai girs inesperats, sí que dóna una sensació molt sòlida i fonamentada on les coses no passen mai perquè sí.

M'he convertit en una fidel seguidora de Lorenzo Silva perquè, de moment, no m'ha decebut ni ha jugat amb mi com a lectora. Crec que és molt senzill, pels autors de novel·la negra, vendre't la moto: cops de sort inesperats, proves increïbles que apareixen no se sap d'on o les facultats increïblement desenvolupades d'un detectiu/forense/policia alcohòlic o drogaadicte. Silva no fa trampes, juga net. I com a lectora, ho agraeixo infinitament.

Recomano molt molt la sèrie del Vila i la Chamorro en general. I, si esteu a temps, llegiu-la per ordre, que no està de més.

El llibre és: Donde los escorpiones. Silva, Lorenzo.

dimecres, 10 d’agost de 2016

Norte y Sur

La de vegades que Goodreads m'havia suggerit aquest llibres rondava ja el màxim permès per la meva paciència. "Que sí, home, que ja ho sé que creus que m'agradarà molt!" Total, que al final, li he fet cas.

I sí, m'ha agradat molt.

Abans de seguir i pels que recordin una versió televisiva: no és aquest "Norte y Sur". És aquest "Norte y Sur".

Elizabeth Gaskell retrata les diferències entre la societat de l'Anglaterra industrial i l'agricola del segle XIX i ho fa, com en general tot el gènere costumbrista de l'època victoriana, amb una precisió i una profusió de detalls que deixa extasiat qualsevol amant del període. Però és que a més, pot arribar a contentar tots aquells a qui Jane Austen se'ls faci bola. La història entre la protagonista, Margaret Hale, i el Sr. Thornton té una progressió molt ben calculada i res no passa perquè sí. La Margaret queda a anys llum de les noietes Austenianes (amb tot el meu respecte i admiració, perquè en sóc molt fan, de l'Austen) necessitades d'un marit a qualsevol preu.

El tractament ampli que dóna Gaskell als inicis del moviment sindical i les vagues dels treballadors de les fàbriques m'han semblat molt interessats i tan ben introduïts a la trama que en cap cas he tingut la sensació d'estar rebent massa informació quan, realment, te n'estan donant a cabassos.

Resumint, que al final hauré de donar la raó al Goodreads i fer més cas de les suggerències que em doni perquè com totes les encerti tant com aquesta, em pot fer passar molt bones estones.

Nota: He perseguit l'edició en paper d'aquesta novel·la per diverses llibreries. N'hi ha una altra, no recordo de quina editorial, que era de lletra massa petita pel que a mi m'agrada. Quan després de no trobar-la disponible al moment a cap d'elles, vaig voler encarregar-la, els gairebé 30 euros del preu em van fer decidir per la versió electrònica. Em penedeixo infinit, perquè és un llibre que m'ha encantat i voldria tenir en paper però com que cadascú té les seves manies, mai no em compro un llibre que ja m'hagi llegit. Els originals que tinc, m'agrada que siguin els que m'he llegit, no uns altres, així que a qui pugui servir l'avís, ja dic que crec que val la pena la inversió.

El llibre és: Norte y Sur. Gaskell, Elizabeth