dijous, 24 de novembre de 2016

L'ofici del mal

Diu J.K. Rowling als agraïments finals d'aquesta novel·la que s'ho ha passat molt bé escrivint aquesta història, tot i que els temes que tracta (violació, abús de menors, prostitució) són d'allò més escabrosos. Només puc dir que tan de bo que això demostrés que la diversió s'encomana perquè jo m'ho he passat d'allò més bé llegint-la. Aquella sensació que vols avançar però no vols que s'acabi?

Doncs això, durant 500 pàgines. I no les tenia jo totes amb mi, venint de la novel·la anterior, que va passar per les meves mans sense pena ni glòria. Però "L'ofici del mal" torna a proporcionar les estones de diversió que recordava de la primera entrega del Cormoran Strike y la Robin.

Cormoran Strike és un gran personatge. Si més no, aquesta és la conclusió a la que he arribat després de la lectura d'aquest tercer cas del detectiu anglès. És la barreja justa d'antiheroi, valentia, intel·ligència, humanitat, rauxa i deducció que li demano a un protagonista. I els seus passejos per Londres et fan entrar moltes ganes d'anar-hi, també ho he de dir.

És innegable que J.K.Rowling sap entretenir i estructurar una història, oferint l'argument al lector com si fos una capsa de bombons, en petites dosis justes per deixar-te amb ganes de menjar-te tota la capsa.

El llibre és: L'ofici del mal. Galbraith, Robert.

diumenge, 13 de novembre de 2016

La solterona

Vaig encetar "Tan poca vida" i no em va acabar d'enganxar, ni d'interessar el que hi passava. Vaig saltar a "Receptes per enamorar i matar" i tot anava molt bé; els nivells de lecturina creixien, l'argument m'interessava, era una novel·la negra diferent, i de cop i volta, es va esguerrar, per un detallet insignificant però que em va matar les ganes. Allò que, de cop i volta, l'autora es treu un personatge del barret que li encaixa per fer avançar la trama. No és just!

Finalment, torno arrossegant els peus fins la meva llista de Vull llegir i faig una aposta segura. I, òbviament, l'encerto.

"La solterona", d'Edith Wharton, es va escriure el 1921 i és una fina i mordaç fotografia de la societat benestant de mitjan s.XIX i representa una actual coincidència amb un tema que ara mateix comença a omplir pàgines de literatura i columnes d'opinió: la maternitat. Dues dones, cosines, fan el que poden per pujar a una criatura d'un orfenat i la història se centra en la importància dels sentiments i de la maternitat.

És una novel·la de només 136 pàgines però cal llegir-la.

El llibre és: La solterona. Wharton, Edith.