dissabte, 31 de desembre de 2016

Prestatge 2016

En fi, aquest any tampoc no ha pogut ser. El repte eren 40 i m'he quedat a 37 i sóc conscient que ha estat per falta d'encert en les tries perquè aquest darrer mes no n'he fet ni una de bona. Com us deia l'any passat, faltaria afegir les lectures repetides fins a l'infinit que sol·licita el "lector en construcció" i que, tot i que faig encantada i amb l'esperança de traspassar-li ni que sigui una miqueta del plaer que em dóna a mi llegir, no sumen més temps disponible al dia sino més aviat al revés.
En general, trobo que no ha estat un bon any lector. Me'ls miro tots aquí retratadets, i trobo que és una collita tirant a pobre així que espero que aquest any que està a punt de començar m'espavili les neurones i el criteri i pugui sentir-me orgullosa de les tries fetes el 2017. Si hagués de destacar algun títol, em quedo amb  "Norte y Sur", "Los Watson", i el descobriment del Pierre Lemaitre (aquest, aquest, i aquest altre). Bé, si més no, no ha estat un any totalment perdut.

Aprofito per desitjar-vos a tots un molt bon 2017 ple de totes les coses bones que desitgeu i per donar-vos les gràcies per passar-vos per aquí de tant en tant.



Controlaré els teus somnis
Persuasión
L'ofici del mal,
Los Watson
Todo lo que no te conté
Escribir ficción
Tan poca vida
Maximilien Heller
Les noies
Em dic Lucy Barton
Carta de una desconocida
Feliços els feliços
Amaury
El llibre dels Baltimore
Vestido de novia
Port amagat
Alex
L'aniversari
La mitad de la verdad
Donde los escorpiones


dijous, 29 de desembre de 2016

Controlaré els teus somnis

Tinc la sensació de no haver passat per aquí en mesos i tot just en fa només un. L'energia lectora, com m'acostuma a passar durant les festes de Nadal, se m'esgota i sembla que se m'escola en diferents afluents que no tenen res a veure amb la lectura.

He de dir, a més, que les lectures no acompanyaven. He anat saltant d'una a l'altra sense massa gust ni concentració i, al final, en un intent desesperat de trobar alguna cosa que, tot i que no fos una gran joia literària, m'enganxés a un argument, vaig arribar aquí.

I la vaig acabar d'espifiar. Perquè he tingut la sensació, en diversos moments de la història, que això era infumable. I m'he anat arrossegant, avançant en la lectura en els minuts d'autobús matinal als foscos quarts de set del matí, amb el cervell encara xop de la dutxa i les parpelles maldant per aguantar-se ben amunt.

Ni us marejaré ara amb la trama d'això perquè és que no val la ni la pena. M'ha semblat molt fluix, irregular i poc el·laborat. Del John Verdon em quedo amb la primera novel·la i ja recordo que no va ser una cosa tremendament espectacular (i, com sembla que en això del llegir, no escarmento, vaig llegir-me'n la segona. Ah, calla, i la tercera. I aquesta no va caure perquè el títol no m'entrava ni de broma...).

No ho sé. Potser ara que estem a dos dies del 2017 i toca tota aquella conya dels propòsits i tal, m'hauria de proposar corregir aquesta tendència a la immolació neuronal amb literatura justeta que em dóna de tant en tant. Ja ho veurem.