dimecres, 25 de gener de 2017

Anna

N'havia sentit a parlar molt, d'"Anna". Però, handicaps que té fer lectures en diagonal per no saber massa de les històries, no havia llegit que fos tan summament crua, dura i amarga.

I sí, hi ha gent que us dirà que és un cant a l'esperança. I sí, potser ho han percebut així. Jo els que us puc dir és que m'ha deixat baldada.

Un virus ha envaït Europa i ha arrassat, primer, amb els adults i posteriorment, amb tots aquells adolescents que van arribant a la pubertat. En aquest escenari ens expliquen la història de l'Anna i el seu germà Astor en una Sicília apocalíptica plena de nens que busquen menjar.

"Anna" m'ha plantejat moltes preguntes i la majoria no m'han agradat. Tot i així,no he pogut deixar de llegir però tampoc no he gaudit de la lectura perquè la situació està tan ben explicada, m'he trobat tan desvalguda que en certa manera he patit llegint-lo.

A hores d'ara, encara no sé si "Anna" m'ha agradat. Aquesta barreja de "El mecanoscrit del segon orígen" i "El Senyor de les mosques" m'ha angoixat i, si bé la literatura que em fa sentir coses, normalment m'agrada i em sorprèn gratament, aquesta vegada m'he quedat amb el regust de qui es troba davant d'una possibilitat llunyana que pot agafar el tren qualsevol dia i plantar-se davant la porta de casa teva per donar-te males (molt males) notícies.

PS: Li estic donant 4 estrelles. Potser sí que m'ha agradat...

El llibre és: Anna. Ammaniti, Niccolò.

2 comentaris:

  1. Quatre estrelles està molt bé, vol dir que està tan ben escrit que commou, una altra cosa és si a un li ve de gust passar una mala estona o no. Com que el meu ànim no és gaire optimista en general crec que passo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'ha remogut molt, i no puc negar que estigui ben escrit perquè de fet me l'he acabat, però bàsicament m'ha fet preguntar-me coses que no sé si vull respondre.

      Elimina