dijous, 30 de març de 2017

En el rincón más oscuro

Crec que crearé una nova etiqueta al blog que digui "lectura culpable". Seria l'equivalent a quan estàs menjant alguna cosa que saps que no és bona per a tu, però tot i així no pots deixar de menjar. Una barreja entre la golafreria i no tenir en absolut autoestima ni força de voluntat. Una mena d'afartament lector.

Bé, llegida la introducció, no sé si cal que segueixi fent la ressenya perquè no us he dit res i us ho he dit tot. He tornat a mirar a Goodreads per intentar aclarir què és el que em va empènyer a  triar aquest llibre i crec que va ser per l'onada de 5-estrelles que li donaven molts dels lectors. Home, una intenta no deixar-se contaminar, però de vegades...En fi, què hi farem, no es pot encertar sempre.

No sé si recordareu la pel·lícula "Dormint amb el seu enemic" amb la Júlia Roberts, del 1991. Res de l'altre món, una miqueta angoixant. Pse. Doncs diguéssim que això vindria a ser molt, molt, molt, (he dit molt?) semblant. Excessivament semblant. Això per començar. Després està el tema de les escenes de sexe. Parlem-ne, si us plau, parlem-ne a fons. No estic en contra de les escenes de sexe als llibres; una vegada que vaig fer una minicrítica en aquest aspecte, algú se'm va escandalitzar. Reitero: no estic en contra de les escenes de sexe als llibres, com no estic en contra de res que serveixi per fer literatura, però m'emprenya sobiranament l'excés (de qualsevol recurs) gratuït. Vull dir, de debò?

"Apartó de un manotazo un montón de hojas que había sobre la mesa y los papeles salieron volando por todas partes; me levantó con las dos manos como si no pesara nada con su boca en la mía, hambiento. Tiré de la falda y me la subí para quitarla de su camino. Con una mano me apartó las bragas, las rompió, las tiró al suelo y me folló con violencia."

No sé què em molesta més de tota aquesta parrafada: si que hi falti alguna coma; si el tòpic del sexe violent sobre la taula, prèvia escampada de paperassa; si el topicàs de la força del mascle alfa; o si el tracte totalment acarnissat que se li dóna a les pobres calces (apartades, trencades i llençades a terra...encara no entenc el per què tanta ràbia amb unes pobres calces, de debò que no). N'hi ha més com aquest però crec que aquest és el més il·lustratiu de tots.

En fi, per si algú encara ho dubtava, no cal llegir-lo. De debò que no cal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada