divendres, 21 d’abril de 2017

De què parlo quan parlo d'escriure

El procés creatiu dels escriptors m'interessa. M'interessa en un grau que crec que ratlla la tafaneria absoluta, i no puc dir més que Murakami m'ha fet un favor escrivint aquest llibre. Poques vegades agafo no ficció, i encara menys la gaudeixo, però, com ja va ser el cas amb el Jaume Cabré i les seves "Incerteses", aquest tractat sobre l'escriptura m'ha entusiasmat i les opinions de Murakami m'han sorprès en moltes ocasions. He guardat tantes anotacions d'aquest text que crec que no puc triar-ne una que em sembli millor que la resta.

No us oblideu que parlem d'en Murakami, que em va agradar amb Tokio Blues però que em va fascinar amb 1Q84 (tot i que sé que hi ha gent que no va poder i no pot amb Murakami, què hi farem, us ho perdono ☺) i poder llegir el que ell pensa sobre una cosa que m'agrada tant com és escriure, doncs m'havia d'agradar sí o sí.

No m'agrada córrer i, a més, m'interessa zero però crec que, igual com fa en aquesta novel·la, és possible que Murakami parli de molt més que no pas córrer en el seu llibre "De què parlo quan parlo de córrer". Aquí passa una mica el mateix; ell s'hi guanya la vida, escrivint, i, comptat i debatut, aquí parla de vida, d'experiència, de persones i de la visió que ell té del món. Tot això forma part de la seva escriptura perquè, irremeiablement, forma part d'ell mateix. I ens ho explica tot tant tal i com raja que és inevitable enganxar-t'hi

1 comentari:

  1. L'he llegit recentment, cosa que no és cap sorpresa, perquè he llegit tot el que han traduït de l'autor. M'ha agradat, tot i que m'hauria agradat més si expliqués moltes més coses dels seus personatges. Però Murakami és Murakami, i així com hi ha qui no l'aguanta, jo l'adoro. A mi no m'interessa córrer tampoc, i em va agradar el llibre on en parla. Com dius, explica moltes altres coses, algunes també surten en aquest nou volum. Esport i escriure, per ell, estan molt relacionats. De fet, vaig valorar millor el de córrer que el d'escriure, però potser és perquè, com tu, no donava ni un duro per l'altre (l'únic llibre que s'ha passat anys esperant torn a la lleixa de pendents, normalment els seus llibres no arriben a trepitjar-la), i aquest em generava més expectatives.

    ResponElimina