dilluns, 22 de maig de 2017

Agnes Grey

Algú dirà que és difícil escriure una obra mestra si va i resulta que les teves germanes són la bomba i han escrit un llibrassos de la mida dels que van escriure les Brontë. Que, sobre això, jo també penso que van acaparar part del talent que no tenim la resta, perquè ja em diràs tu que ja és sort que siguin tres germanes i les tres puguin escriure així de bé.

Vull creure que si Anne Brontë fos una escriptora que no provingués d'una saga de bones escriptores, hauria tingut molta més anomenada i crec que Agnes Grey no fa més que donar-me la raó.

Una vegada més, Alba Clásica rescata un clàssic d'aquells que es té poc present, que es coneix poc. La història d'una noia de classe humil que comença a treballar com a institutriu, ens mostra tota la classe d'humiliacions i maltractes que una família de casa bona i zero educació podia infringir en una noia jove i amb coneixements, a través dels seus fills insofribles.

La història és lenta, si voleu, però crec que aconsegueix que vagis entrant en l'atmosfera de solitud que viu l'Agnes i que va filtrant-se poc a poc al lector.
No us diré que és una lectura recomanable, perquè crec que has de ser un amant de l'època per gaudir-ne, però jo, que ho sóc, l'he devorada.

1 comentari:

  1. Sort n'hi ha d'Alba que ha recuperat aquest clàssic! Llàstima que s'oblidi que aquesta novel·la ja la va publicar Proa el 1994 en una bona traducció de M. Dolors Ventós... El que és llàstima és que la política de reedicions del grup 62, d'ençà que és a les mans del monstre Planeta, és d'allò més erràtica. I si bé han inclòs ja a Labutxaca algunes obres de les altres germanes Brontë, com ara "Jane Eyre" de Charlotte i "Cims borrascosos" d'Emily, encara no li ha tocat el torn a "Agnes Grey".

    ResponElimina