dimecres, 10 de maig de 2017

Llum

Si no fos que escric el blog, mai no hauria llegit "Llum". Ho sé. N'estic segura. He estat més o menys bleda tota la meva vida, però el cas és que des que vaig tenir el meu fill, he pujat un grau. És així. No és que n'estigui especialment orgullosa, de ser més bleda, però les coses com són. I jo, llegint la contraportada de "Llum", mai de la vida hagués triat aquest llibre que anuncia als quatre vents que existeix per remoure't.

Però.

Fa unes setmanes, convidada per Trivium Gestió Cultural, vaig fer una xerrada sobre blogs i lectures i aquestes coses que tant m'agraden a mi. Òbviament, era d'esperar que, en un grup de lectors i escriptors, el tema de conversa mentre fèiem una copa de cava al final de la xerrada, fos la lectura. I aleshores es va fer la màgia. De les cinc o sis persones amb qui vaig tenir ocasió de conversar, quatre em van preguntar si havia llegit aquesta novel·la i, que si no, com era el cas, me l'havia de llegir.

Cal tenir estómac per llegir "Llum". Estómac i un bolígraf i una llibreta a mà per apuntar tantes i tantes, i tantes frases que són joies. La sensació que tinc ara, quan tot just me l'he acabat aquest matí, és aquesta: és un amor malaltís, sí (l'amor entre una dona de quaranta anys galopant damunt del cavall de la crisi de mitjana edat i una adolescent de tan sols dotze cap a tretze amb les seves hormones adolescents) i en canvi està explicat amb una netedat i amb una delicadesa que si et descuides, pots arribar a oblidar que és aberrant. Però és que aquesta història, aquest amor prohibit, és el de menys, de debò. La poesia que desprèn és tan preciosa, tan plena de matisos, amb tant de paisatge i d'olor...és tan maco! I en canvi, si et quedes amb l'esquelet, amb els fets pelats, esgarrifa.

Com me n'alegro d'haver fet cas de les recomanacions! No us perdeu "Llum", de debò. No sigueu bledes, com jo. Crec que serà una de les meves millors lectures d'aquest any. I de segur, una de les millors cobertes. Que maques que les feu, l'Altra Editorial!

5 comentaris:

  1. L'he tingut a les mans, però no he arribat a llegir la contra, amb la qual cosa no sabia de què anava. Però com que d'alguna manera m'atreia (tot el que fa l'Altra és digne de posar-hi atenció), he llegit la ressenya per veure què. No dubto que deu ser una història potent, però el que em fa enrere és potser el que a tu t'agrada més, aquests poesia tan preciosa. No m'agrada que m'engalanin massa els textos. No és un no absolut, però sí amb molta reticència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em crec que vagi a dir-te això, però jo no sóc de poesia (GENS NI MICA) i aquesta prosa val molt la pena. Potser no he triat els adjectius òptims per definir-la, però no te la deixis perdre només perquè jo no ho he sabut explicar bé ;)

      Elimina
  2. És veritat que les portades d'aquesta editorial són excel·lents i conviden a llegir qualsevol dels seus llibres. Tot i això no sé si aquesta lectura fa per mi, no m'atreu gens la temàtica, ni que hi hagi tanta poesia com dius, que segurament m'agradaria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La temàtica és la que és, això no es pot negar. Encara que sí que és veritat que podria semblar el gran tema, i crec que no ho és.

      Elimina
  3. Vaja, jo també m'he topat força amb aquest llibre. Amb la ressenya però, he vist clar que no fa per mi. De tant en tant m'agrada llegir una bona prosa i història potent, però crec que aquesta em superaria força.

    Un plaer passar per aquí!

    ResponElimina