dimarts, 18 de juliol de 2017

Belgravia

Amants de Downton Abbey, agrupeu-vos aquí un momentet que viurem el nostre moment fan. Sí? Tothom preparat? Som-hi!

Quina troballa, senyores i senyors! Vaig engegar la lectura de "Belgravia" sabent que havia fet una aposta molt segura, però no esperava que m'agradés tant i tant. La sensació que tinc és la d'haver llegit un clàssic, un clàssic escrit en plena època victoriana. Aquesta és una d'aquelles novel·les que et fa viatjar, que et submergeix completament a la història que estàs llegint, absorbent i addictiu com els millors thrillers.

Serà una estupenda lectura de vora la piscina per a tots aquells qui se l'enduguin de vacances i encantarà a tots aquells que gaudeixin de les històries tipus "Upstairs Downstairs" i, més actualment com us deia, "Downton Abbey" (Fellowes n'és el creador, d'aquesta darrera, així que ja prometia d'entrada).

Un comerciant emergent apareix a la vida de dues famílies del Londres més benestant i aconseguirà trasbalsar les vides de tots plegats de forma inesperada. Uns personatges ben creats, unes trames plenes de girs, amb arrels i branques que es reparteixen en el temps i la gent, en una ciutat que floreix convertint-se en un personatge més. Es fa difícil aturar la lectura quan et trobes sumit en les intrigues que Fellowes sap crear tant i tant bé.

No sé si em passa només a mi, que quan llegeixo segons què, tinc una veueta molt snob que em diu que hauria d'estar llegint alguna cosa més seriosa. Per sort, me 'escolto poc, aquesta veu, i acabo fent el que em vé de gust. I a la vista està que m'acaba sortint molt bé.

dilluns, 10 de juliol de 2017

El extraño verano de Tom Harvey

Em consta que no sóc l'única que espera les novel·les de Mikel Santiago amb moltes ganes. De vegades penso que voldria que existís una mena de Netflix de llibres, que publiqués de cop totes les novel·les dels autors que més m'agraden per fer maratons inacabables de lectures-aposta-segura.

"La última noche en Tremore Beach" em va enganxar; no només a la història sinó a la trajectòria futura del Mikel Santiago. Fidelment, vaig seguir amb "El mal camino" i tampoc no em va decebre així que he arribat a aquesta tercera novel·la amb moltes ganes i esperant més del mateix.

I ho he trobat. Mikel Santiago torna a fondre paisatge, personatges i aquesta clàssica estructura del "qui ho va fer" per fer-te ballar el cap, per convidar-te a jugar amb ell, triar els teus sospitosos i els teus motius endinsar-te en una història que no s'atura, que no et deixa anar i de les que sap greu acabar-se.

Ara que, en general, les vacances ja sobrevolen els nostres caps, us recomano molt i molt que us emporteu el Mikel Santiago a la maleta i si teniu la sort de no haver-ne llegit res encara, feu una marató i llegiu-vos les tres novel·les de seguit. Aprofiteu vosaltres que podeu, que als que anem al dia de la seva obra, ens toca esperar pacientment que arribi la propera. #DramesDeLectorImpacient.